Segell Templari

Entre el gran nombre de cavallers que plens d'un sant cel vàren acompanyar als princeps cristians a la primera Creuada què va ocorrer a l'Orient en els ultims anys del segle XI per rescatar els Sants Llocs de la Palestina, mereixen una important menció els cavallers de l'Ordre Templària, entre ells Hugo de Payns de la il.lustre casa dels Condes de Champagna, i Godofre de S. Omer; primers fundadors de l'Ordre del Temple.

Aquestos dos cavallers junt a 7 més, impolsats per la devoció es juntàren a Jerusalem pels anys 1.118 i es consagràren al servei diví. La primera e interina institució sigué els tres vots ordinaris d'obediència, pobrea i castitat.

Balduí II, rei d'aquella ciutat santa, veient el cel d'aquestos nou servents del Senyor els donà de llimosna una casa anexa al Temple de Salomón, on poder viure reunits i exercir part de les piadoses obligacions que s'havien propost observar; doncs com diu Zapater en el seu Cister militant "todos juntos reverentes á Dios y á su casa santa determinaron servirle y defender su Cruz con oraciones en el monasterio y espada invencible en el campo".

Milicià Templari

De la immediació de la primera vivenda o monasteri al temple de Jerusalem, fou presa segons creuen la major part dels historiadors el nom de templaris (templers) o cavallers de la milícia del temple. Segons Bossuet, diu que "foren instituïts baix el titol de pobres cavallers de la Santa Ciutat".

Aquestos nou companys no vivien més que de la llimosna així que el Rei (que en certa manera era el seu protector), els prelats i els grans d'aquella nova cort cristiana els vàren anar socorrint; donant-los els uns i els altres certs beneficis i rentes per a què amb elles pugueres subsistir. Alguns d'aquestos obsèquis foren temporals i altres perpetus.

L'objectiu primitiu d'aquesta institució era tindre lliure els camins què conduïen a Jerusalem de lladres, infidels i altres malvats, amb el piadós objecte de què els pelegrins no fossin molestats. Aquestos nou cavallers seguiren sols i sense rebre altres en companyia fins nou anys després de la primera associació.

Temple de Salomón - Jerusalem

Estant encara aquestos homes piadosos en hàbit seglar, acudiren en l'any de 1.127 sol.licitant a Esteban (Patriarca de Jerusalem) una regla determinada què seguir, que va elevar la petició al Papa Honori II, i aquest la va remetre al Concil.li de Troies. I els pares d'aquest aprovàren l'institut a impolsos de la regla de Sant Bernardo en el mateix any de 1.112 d.C., qui la dividí en LXXII capítols. "No es una cosa rara, dijo el mismo San Bernardo, ver guerreros valerosos, y el mundo está lleno también de monjes; pero es admirable la alianza de estas dos profesiones al parecer tan opuestas entre sí. Para entrar con ánimo en la pelea, es una gran cosa estar seguro de ganar la victoria o el martirio".

Templaris viatjant

Després què Hugo de Payns va rebre els estatuts per a l'Ordre, de la què va ser el primer gran Maestre, va donar inici a aquella santa institució. El exemple d'aquestos religiosos va excitar el cel de molts altres guerrers cristians, els quals s'abraçàren a tan piadós institut; i aquesta milicia religiosa va apareixer molt després de la seva creació coberta de glòria i honor en els camps de batalla.

Per la recepció dels cavallers, l'Ordre prevenia què es provara si l'esperit era de Déu. Una vegada justificat aquest, s'accedía a la petició i se li llegia la Regla, i era entonces on el Maestre i la resta de germans determinàven si el rebien o no en l'Ordre. Admés ja, i complert el termini de la resta de proves preparatòries, es senyalava el dia per a la solemne recepció. Per a aquesta es reunia tot el Capítol i es celebrava durant la nit en una esglesia de l'Ordre.

L'aspirant, sense capa ni espasa i sols amb la túnica, esperava fora junt al seu padrí, i el gran Maestre o gran Prior que presidia el Capítol diputava per tres voltes consecutives a preguntar al postulant de part del gran Maestre: en la primera, quí era i què li s'oferia; i en les altres dos, si era veritat què volia ser admés em la milícia del Temple.

Acte iniciació

Després de les seves tres respostes afirmatives, era introduït amb certes ceremonies en l'esglesia. Agenollat enmitg del respetable capítol i als peus del gran Maestre demanava per tres vegades "el pan y el agua y la sociedad de la Orden". El Maestre li deia: "Caballero vais á contraer grandes obligaciones, tendreis que sufrir muchos y dilatados trabajos, y habreis de esponeros a peligros inminentes. Será preciso velar cuando querais dormir, soportar la fatiga cundo desearíais descansar, sufrir la sed y el hambre, pasar á un país cuando os placiera quedar en otro".

Després d'aquesta alocució, el mateix superior li feia aquestes preguntes: "Sois caballero? Estais sano de cuerpo? Habeis contraido esponsales? Sois casado? Habeis pertenecido ya a otra orden? Teneis acaso deudas que o podais satisfacer por vos mismo o por medio de vuestros amigos?".

Quan l'aspirant responia de manera satisfactòria, pronunciava els tres vots de pobrea, castitat i obediència en mans del gran maestre, consagrant-se al mateix temps a la defensa de la Terra Santa. Rebia de seguida el mant de l'Ordre amb la creu i l'espasa, i els cavallers que havien assistit a la ceremònia li donàven un abraç o "acolade" i el òstul de fraternitat quedant rebut com a templari fins que estiguera en edat de poder tirar varonilment als enemics de Crist de la terra santa.

La forma particular de la professió dels cavallers era la següent, segons es creu ho va deixar prevés san Bernardo i estava manuscrita en l'abadia de Claraval: "Yo N. Caballero de la orden del Templo, prometo a N. S. Jesucristo y a su romano Pontífice N. Y sucesores, que legítimamente entraren, perpétua obediencia y fidelidad para siempre. Y a más prometo sujección, castidad y obediencia a Vos el II. N. Maestre de la orden del Templo y sucesores según los estatutos de los monjes del Císter, delante de Dios y de sus Santos, cuyas reliquias se conservan en este lugar que se llama N. De la Orden de los templarios. Así Dios me ayude y estos Santos Evangelios".