Sempre és bo que quan comences a somiar objectius hi haja algú que et faça tornar a la realitat, que t'entre al cap que ningú és perfecte, que no es pot guanyar sempre, que sempre hi ha algú millor que tu. Aquesta jornada, després de la millor ratxa de joc de la temporada, després de la millor ratxa de victòries, hem baixat dels núvols dràsticament, amb una dolorosa i humiliant derrota, pràcticament doblats en puntuació i amb uns ridículs 35 punts en tot el partit (segona pitjor marca de la temporada) i uns més ridículs encara 13 punts en tota la segona part.

No obstant, d'excuses en tenim un bon grapat: Les "vacances" dels bases, l'actuació arbitral, els baixos percentatges... Però totes i cadascuna de les excuses no són més que justificacions que es fan a posteriori per haver mostrat una de les pitjors cares de l'equip en tot l'any.

Malament anem si hem de dependre de dos o tres jugadors, no per guanyar, sinó per no fer el ridícul estant sis o set minuts sense fer cap punt o convertint la zona pròpia en un passeig lliure de peatge quan defensem zonalment. Tanmateix, un animal sense cap no va gens lluny i un equip sense bases pot funcionar puntualment en resposta a conjuntures del joc, però no es pot improvisar aquesta situació i, encara menys, tot el partit sencer.

Pel que fa als àrbitres... sempre ho fan malament, de vegades fins i tot quan guanyes el partit. S'equivoquen contínuament, el seu criteri mai és uniforme... però això es SEMPRE i hem d'entrar al partit coneixedors d'aquesta realitat, per tant tampoc serveix d'excusa. Si són molt permissius i no ens convé, perquè el nostre joc és més tècnic: mala sort, segurament serà un handicap important que ens restarà possibilitats de victòria. Si, en canvi, castiguen fins al mínim contacte i necessitem pressionar per remuntar desavantatges: mala sort, és probable que la diferència de punts al final siga superior si encerten en els llançaments lliures. Mai plou a gust de tots, però el bàsquet és un joc d'intel·ligència —sempre s'ha dit això— i la intel·ligència no és la saviesa, ni la potència, ni la tècnica, ni l'acumulació de coneixements, ni la destressa, ni l'agilitat, ni la força... la intel·ligència és la capacitat d'adaptar-se a les circumstàncies ambientals per sobreviure. Aquesta característica ha permès la raça humana imposar-se al nostre món. Un equip que sap llegir les circumstàncies del joc i aprofitar-se'n no hauria de ser criticat per practicar un joc dur, humiliant, a l'estil dels grecs o dels iugoslaus en el seu temps; simplement és un equip que s'adapta i trau profit de les circumstàncies: un equip intel·ligent. I sempre s'ha dit que el bàsquet és un joc per a gent intel·ligent, o no?

Si pensem que els àrbitres haurien de xiular sempre amb el mateix criteri, sense equivocar-se, sense afavorir cap dels equips... Si pensem que els equips haurien de jugar honradament, sense aprofitar-se de les debilitats o badades del contrari, sense adaptar el seu joc a la permissivitat arbitral, sense dissimular accions punibles o intentar influenciar la tasca arbitral... som uns bledes, ens hem equivocat d'esport. Dediquem-nos a la petanca, al cúrling, als escacs... o al sambori.

 

 

Categoria

Sènior Preferent

Data

Dissabte, 17 de febrer de 2007

Hora

20:00 hores

Àrbitres

Mesa, J. (principal)
March, F. (auxiliar)

DNP

Borràs
Fuster
Galindo
Moliner

DNF

--