Tornem a recuperar la pràctica totalitat dels efectius i, com al principi de la temporada, recuperem aquell joc tan caòtic que ens caracteritzava i que ens va conduir a una de les pitjors primeres voltes de la història de l'equip sènior del nostre club. Potser la causa és l'excessiva quantitat de gent. Amb poca gent hi ha poques opcions: si els jugadors estan inspirats, guanyem fàcil; si no ho estan... ridícul total. L'increment dels efectius té un efecte positiu en aquells equips que tenen un mínim de coneixements sobre el joc, que saben de què va la cosa, amb (alguns) conceptes clars. En canvi, en un equip com el nostre, l'excés de jugadors desubicats i desorientats únicament ens serveix per impedir que ens cansem massa prompte, que cap jugador de banqueta puga agafar el ritme de joc i que tingam una bona colla de jugadors desubicats i desorientats fent cua per entrar a la pista uns minuts per desubicar-se i desorientar-se uns minuts en companyia.

Cadascú fa el que pot i no està obligat a més, direu. És veritat. Però en bàsquet no ha de fer cadascú el que pot, sinó cadascú el que cal per funcionar com a equip. Això ja s'acaba, però des del primer dia que diem que no funcionem com a equip, que si de vegades fem assistències és perquè no podem llançar nosaltres, que no ajudem a ningú en defensa (perquè no és nostre, no importa que estiga sota el cèrcol), que no sabem què és un 'body check', que ens quedem mirant als núvols després d'un llançament a veure si la sort fa caure la pilota del nostre costat mentre els contraris travessen la zona lliurement quinze vegades per possessió. A tot això afegirem una dada més: quan defensem en zona, no sabem ajustar-la, no sabem col·locar-nos més enllà de la posició inicial (i això perquè ho diu el nom de la zona...).

En resum, tenim allò que ens mereixem (o més encara) i de cap manera podem criticar la feina dels àrbitres quan ni tenim idea del reglament ni som capaços de guanyar un partit que de cap de les maneres hauríem d'haver perdut, un partit dominat fàcilment els primers 15 minuts i, després d'un parcial 0-11 en dos minuts que ens col·loca 1 per sota, som capaços de respondre amb un 8-0, un partit que a falta de dos minuts guanyem de sis punts, que regalem un empat i que, per si no n'hi havia prou, ens deixem guanyar per un equip que no fa cap altre mèrit per vèncer que esperar pacientment les nostres errades i minimitzar les seues.

 

 

Categoria

Sènior Preferent

Data

Diumenge, 11 de març de 2007

Hora

19:00 hores

Àrbitres

Mesa, J. (principal)
Besabés, C. (auxiliar)

DNP

Galindo

DNF

Aragonés (45')
Castelló (45')